29 de nov. 2015

"L'actual Reial Decret de prescripció infermera provoca inseguretat jurídica a infermeres, metges i pacients"

Així de clar s'ha mostrat l'advocat Carlos Vázquez Cobos, del despatx d'advocats Gómez-Acebo & Pombo, durant la presentació de l'anàlisi exhaustiu del decret que ha dirigit el catedràtic en Dret Administratiu Juan Alfonso Santamaría per iniciativa del Consell General d'Infermeria i el Sindicat d'Infermeria (SATSE). Carlos ha declarat que:

       "Una vez que el Real Decreto de prescripción enfermera llegue a publicarse
        en el BOE, las enfermeras se enfrentarán a una situación de grave inseguridad
        jurídica y de un riesgo de responsabilidades personales muy fuertes."

El despatx d'Advocats ha conclòs que aquest text no s'ajusta a la legalitat perquè, diuen, va contra la llei del medicament aprovada el 2009, que modificava el text normatiu de 2006. A més, el fet que fos un decret modificat a última hora posa en dubte el fet de si s'hauria de ser sotmès a una altra anàlisi, aquest cop, comptant amb les parts implicades.

Clickeu en el vídeo per veure la declaració completa i aquí per llegir la noticia de Diarioenfermero.es




15 de nov. 2015

Carta obera d'una infermera

Compartim avui la carta oberta escrita per una infermera, Rosa Maria Hernández Serra, publicada a www.diariodemallorca.es, en la que es critica la decisió del Govern de l'Estat de prohibir la prescripció de medicaments per part del col·lectiu infermer:

"Sea cual sea su edad, es seguro que alguna enfermera o enfermero le habrá administrado vacunas u otro tipo de medicación alguna vez en su vida. Tal vez le habrán hecho una cura, le habrán ajustado la pauta de insulina, o le habrán prescrito dieta u otros cuidados. Incluso es posible que conozca a alguien que ha sobrevivido por la rápida actuación de una enfermera, aunque igual ni lo sepa.
En el ideario popular aún persiste la imagen de la enfermera como "ayudante" subordinada al médico. A menudo, en mi consulta, me dicen "parece usted médico" y cuando pregunto por qué me dicen que "porque sabe usted tanto..."
No se dan cuenta de que "mi saber", como el de otras enfermeras, es en parte compartido con el de la Medicina, con el de la Psicología, con el de las Ciencias Sociales o las Humanidades. Compartido y, a la vez, complementario al saber de esas otras profesiones: de los médicos, de los psicólogos, de los trabajadores sociales... La Enfermería es una profesión autónoma, cuyo centro de atención es el ser humano en su conjunto, porque las personas somos muy complejas.
Las enfermeras estamos presentes en todas las etapas de la vida. Desde el principio: las matronas ayudando con su saber experto a las mamás cuando dan a luz y durante la lactancia. También en la infancia, en la adolescencia, en la edad adulta; cuando estamos sanos, para no enfermar; o cuando estamos enfermos, para ayudarnos a la curación o a prevenir las complicaciones. Y cuando la vida se acaba, acompañando ese proceso natural, probablemente el más difícil de los que vivimos los seres humanos.
Al igual que los médicos, los podólogos o los odontólogos, dentro de nuestras competencias, las enfermeras manejamos medicación y otros productos sanitarios, según las necesidades del paciente.
El manejo de medicación es un acto no carente de riesgos. Los medicamentos pueden tener efectos adversos o interactuar entre ellos, con graves consecuencias para la salud. Los estudios señalan que un tercio de los ingresos en Urgencias se deben a efectos medicamentosos. De hecho, la enfermera de Atención Primaria hace un seguimiento de las personas con problemas crónicos de salud, en el que es posible detectar pautas inadecuadas o interacciones entre fármacos recetados por varios especialistas. Con ello no está sino haciendo su papel, para el que ha sido ampliamente formada, con los mismos créditos que los odontólogos o los podólogos y, en cualquier caso, los necesarios para desarrollar las competencias en farmacología que tienen relación con su actividad principal, que es el cuidado, y con el que garantiza su seguridad dentro de los márgenes que el conocimiento científico permite.
Pero esto podría cambiar. El 23 de octubre se aprobó un real decreto de redacción confusa que parece dejar a las enfermeras y a los ciudadanos en una situación imposible: autoriza a médicos, odontólogos y podólogos a prescribir medicamentos, de acuerdo con sus competencias, pero prohíbe a las enfermeras administrarlos si el que los prescribe no dice cuál es diagnóstico del paciente y en relación con qué protocolo le está indicando el fármaco." Llegir més aquí
Aprofitem també per lamentar des de l'API els atemptats a París el passat 13 de novembre. Les nostres condolences amb les famílies dels afectats.

2 de nov. 2015

Sanitat impedeix que els infermers receptin sense intervenció mèdica

Segons el Real Decret aprovat el passat 23 d'octubre, el personal infermer podrà "indicar, utilitzar i autoritzar la dispensació de medicaments subjectes a la prescripció mèdica; mitjançant la corresponent ordre de dispensació". El que no podran fer és dispensar medicaments de forma autònoma, sense estar subjectes a la decisió del metge.

Pels col·legis d'infermeria, aquest decret deixa sense sentit la seva tasca, ja que implica que cada pacient ha de ser vist i receptat per un metge abans que ells intervinguin. En un comunicat s'afirma que: "aquesta situació impedeix expressament qualsevol ús, actuació o decisió infermera relacionada amb els medicaments que requereixen recepta de forma oficial". Per exemple, seria impossible l'actual funcionament de la campanya de vacunació de la grip, en la que cada pacient acudeix directament a la consulta d'infermeria i és el personal infermer qui determina si el pacient ha de rebre la immunització. Segons aquesta nova interpretació, cada persona hauria de passar abans per consulta del metge, que hauria de receptar aquesta vacuna.

Els professionals de la infermeria posen altres exemples de processos actuals que es veurien afectats: les dosis d'oxitocina durant un part, la heparina que s'administra als que romandran immòbils molta estona, les benes amb antibiòtic o l'anticoagulant Sintrom. El gran objectiu dels infermers en tot això ha estat que es donés cobertura legal al que ja estaven fent a la pràctica, i la resposta del Ministeri posa traves a la seva feina. En paraules textuals de Máximo González Jurado, president de l'Associació de Col·legis d'Infermeria:

      "Nunca he visto nada igual. Es una cacicada. Se ha cambiado algo fundamental sin haber pasado ningún trámite de consulta, cuando el borrador anterior ya tenía el dictamen del Consejo de Estado, y se carga la ley del medicamento de 2009. Yo no sabía que un real decreto pudiera cambiar una ley".

Máximo González escriu en una carta enviada al col·lectiu infermer, entre altres punts:

  • El Govern del Partit Popular ens ha conduït a una situació, no igual, pitjor a l'anterior a l'aprovació de la nova Llei del medicament: a aquella situació en la que els infermers treballàvem al servei dels metges i no al servei de la societat. 
  • Estem preparant una bateria de mesures per solucionar aquesta situació.
  • Un cop publicat el Real Decret al BOE, i després d'informar als nostres pacients de la situació d'inseguretat jurídica a la que ens ha conduït aquest govern, haurem d'acatar el contingut de la nova Llei.
  • Cal senyalar que el projecte anterior de Real Decret de prescripció infermera havia superat els requisits necessaris: havia estat aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Naconal amb el vot favorable de tots els consellers de sanitat de les Comunitats Autònomes; havia estat dictaminat favorablement pel Consell d'Estat i havia estat aprovat per la Comissió General de Secretaris d'Estat i Subsecretaris. Malgrat tot això, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, últim responsable d'aquesta situació, optava per dur al Consell de Ministres una nova redacció de l'article 3 del Real Decret, inclosa a esquenes de la professió infermera i que desvirtua i altera el fons, esperit i la lletra del text original, tant del Real Decret com de la Llei. És per això que la professió infermera se sent traicionada pel Govern del Partit Popular.
Per llegir la notícia completa dirigiu-vos a l'enllaç de El País.

Aprovada l'equivalència de títols d'Infermeria

El Consell de Ministres va acordar el passat divendres 30 d'octubre que declara equivalent el títol de Diplomat amb el nivell 2 del Marc Espanyol de Qualificacions per a l'Educació Superior (MECES). D'aquesta manera, després d'anys d'intenses negociacions entre la Mesa de la Professió Infermera i els ministeris de Sanitat i Educació, tots els infermers -els antics diplomats i els nous graduats- tindran els mateixos drets professionals i acadèmics. La norma entrarà en vigor al dia següent de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.
Aquest pas representa per als infermers la consolidació d'una professió sense distinció ni discriminació des d'un punt de vista acadèmic o professional. En el cas d'aquelles que van estudiar una diplomatura, l'equivalència de títols té unes conseqüències positives a nivell pràctic, per exemple: podran optar legítimament a places de la funció pública que exigeixin el títol de graduat i optar al nivell A1 de l'Administració. Tanmateix, qui vulgui realitzar un màster hi podrà accedir directament com fan els graduats.

Notícia de Diarioenfermero.es

1 de nov. 2015

"Em van dir que si no volia ser operada a la privada em treurien de la llista d'espera"


La Isabel, pacient de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, fa més de quatre anys que espera per a una operació de tendinitis tibial posterior. Aquest estiu va rebre una trucada de la Clínica del Vallès, centre privat on es deriven pacients del Taulí, per oferir-li la possibilitat de ser operada allí. Un cop allà, el metge li va dir que s'hauria de fer una altra ressonància i que no tenia el seu historial clínic. Quan ella va preguntar perquè es feia així, el metge li va dir " per qüestions polítiques hem d'operar a un cert nombre de pacients abans del 27 de setembre". 

Isabel explica que quan ella es va negar a ser operada a la Clínica, perquè preferia que la tractés el seu metge, li van dir que la traurien de la llista d'espera i tornaria a començar. Des de la direcció del Taulí afirmen que no, que si un pacient es nega a ser operat a la privada, es manté al punt de la llista on es trobava. Diuen també que l'historial clínic sempre és enviat i que dues terceres parts dels derivats són intervinguts per metges del Taulí; però no sempre aquest metge és el mateix.

Almenys 1.600 operacions han estat derivades la Clínica del Vallès en els primers sis mesos de 2015. Això és degut al contracte que té CatSalut amb l'empresa fins ara anomenada IDCsalud. És per això que, mentre el pressupost del Taulí ha disminuït un 12% des de 2010, els ingressos del CatSalud a Quirónsalud (empresa propietaria de la Clínica del Vallès) han augmentat un 15% del 2010 al 2013.

Per llegir la notícia completa feu click aquí.